PORTEM LES TARONGES A MADRIT

     

POR TOMAS RINCON COLABORADOR DEL BLOG DE MASSAMAGRELL Y MIEMBRO DE LA EJECTIVA DE VEU

    No clar dir que no es dur-les físicament a la capital d´Espanya, no, si no tornar a ser con aquell malograt  Lizondo Quant porta la taronja al congres del estat espanyol, pero mosatros no portaren una…. Si no un cabaç ple de taronges, de carchofes, de D'albargines de suor i de esforç

     El nostre poble hui patis la indeferencia  el meninfotisme tipic del valencia, aixo no es gens bo per la nostra benvolguda terra, “les rails se sequen si no se reguen" necesiten l´implicacio de tots els germans que son i se senten valencians per dur a madrit el mensage  de un poble que patix la indiferencia del nostres “govenaors” que no governants, per que seguixen el dictat que a madrit li con be, que fan lo que a madrit les pareix be, sense pensar en nostre poble, sent humillat i fotut cada volta que ix el sol de per dir algo suau.

Temim que fer-mos valer i deixar de ser eixos que tenen la plaja neta per a quant ells venen de vacacions, mosatros som mes que aixo, els cambres que li posem el plat de paella en la taula, som un poble, en una tradicio, en una cultura, en unes lleis que han de respectar, pero si mosatros seguin sent aixa, de sanc de chufa, mai podrem alçar el cap i retornar a ser lliures, sense intromisions en la nostra vida, en la nostra terra, en la nostra cultura i llengua.

Per aixo i molt mes necesiten tindre veu i representacio alla on mes falta fa, als ajuntaments, al govern de valencia, del estat espanyol, una veu que defenga els interesos dels empresaris valencians, dels llauraors, dels treballaors, dels estudians, del poble. Una veu en força que diga les coses clares en lo que a la naturalea difenrenciada del nostre poble mos fa dignes de ser escoltats, de ser part independen del nostre sistema autonomic, no com a part de atres llocs, si no com a valencians de valencia, des de el senia al segura, des de l´albufera al raco d´ademus tots som valencians, que dingu es senta excluit per no parlar o per parlar, tots tenim en lo cor la veu de ser i formar part del poble valencia.

Basta ya de diferencies propies de governs torpicals, on el que mes puga pa d´ell, basta ya de amagar el cap i dir que  aixo no es cosa meua, basta ya de ser moneda de canvi “plotronal” son i serem sempre VALENCIANS i per aixo hen de dur eixe cabaç a madrit, a bruseles, a l´ONU si fa falta.

El cabaç de tots i cada un dels valencians, ple de orgull, de treball, de suor, d´alé, d´ilusió, de valenciania